Legionel.la

SALUD PUBLICA

É
s una bactèria de la què l’ home ha pogut identificar-ne 40 espècies essent la Legionel·la pneumophila la més perillosa,  ja  que n’és la causant del 85% de les infeccions conegudes com legionel·losi, que es presenta en dues formes clíniques bé diferenciades:

La Legionel·losi és un terme genèric que s’utilitza per a referir-se a la malaltia que causa la bactèria Legionella pneumophilla i unes altres del mateix gènere.

Una pneumònia que es coneix com “ Malaltia del Legionari”.
 Un quadre de tipus gripal i caràcter lleu que es denomina “Febre de Pontiac”.

La malaltia es produeix amb un període de incubació de 2 a 10 dies. Apareix com un quadre gripal de febre, malestar,  dolors musculars, tos, dificultat per respirar;  pot associar-se a vòmits diarrees, nàusees, i dolor abdominal.
La Febre de Pontiac està produïda per la mateixa bactèria però,  sense afectació pulmonar.

Un 15% dels casos poden  arribar a ser mortals.

Les Autoritats Sanitàries, davant la proliferació de casos d’epidèmia apareguts en aquests últims anys, han publicat el Reial
Decret 909/2001, de data 27/07/2001, pel qual s’estableixen els criteris higiénico- Sanitaris a la prevenció i control de la legionel·losi.

Segons el Reial Decret:  "les instal·lacions que utilitzin aigua en el seu  funcionament, produeixin aerosols i es trobin ubicades a l’ interior o exterior d’ edificis d’ús col·lectiu o instal·lacions industrials que puguin ser susceptibles de esdevenir-se en focus per a la propagació de la malaltia són":

L’annex 5 del R.D. 865/2003 recull amb exactitud els tractament específics  els casos possibles que es poden presentar segons els tipus d’estructures existents en aquestes instal·lacions.

Conseqüències per al negoci

Sancions econòmiques i responsabilitats penals per als titulars de les instal·lacions, per incompliment del R.D. 865/2003 el qual regula els criteris higiénico-sanitàris per a la prevenció de la legionel.losi.

Absentisme laboral / baixes laborals en cas de malaltia.

Alarma social i deteriorament de la seva  imatge per implicació en brots epidèmics de legionel·losi publicats en premsa.



¿QUE ES LA LEGIONEL.LA?

Aquesta bactèria es troba àmpliament estesa en ambients aquàtics naturals (rius, llacs, aigües termals, etc.), on es troben en petites concentracions, podent-ne sobreviure en condicions ambientals molt diverses.

Per a que la seva concentració augmenti, essent un risc per a  les persones, ha de passar a colonitzar, fonamentalment,  mitjançant  les xarxes de distribució de aigua potable, sistemes hidrics construïts per l’home, com ara torres de refrigeració i sistemes de distribució d’aigua sanitària, on hi troba condicions de temperatura idònies per a la seva multiplicació  (25-45ºC), protecció física i nutrients apropiats.

¿COM ES TRANSMET?
 És necessari inhalar el germen que l’aire transporta dins de molt petites gotes d’aigua. Aquestes gotes provenen dels aerosols (aigua polveritzada) que emeten les torres de refrigeració, humidificadors, aparells de refredament per evaporació, dutxes, regs, etc...; quan l’aigua que en contenen està contaminada per la legionel·la. 
En el cas de les torres de refrigeració, els aerosols són llençats a l’exterior, amb la corrent d’aire  calent que surt d’aquestes, i un cop a l’exterior, quan cessa l’impuls amb el que varen ser emeses, les gotes d’ aigua més petites seran transportades pel vent a major o menor distancia, dependent de les condiciones meteorològiques existents en el moment i de la ubicació de la torre, podent ésser transportades fàcilment a varis cents de metres.

A partir d’aquestes instal·lacions la Legionel·la pot infectar a les persones si l’aigua és polvoritzada en forma d’aerosols de manera que la bactèria pugui ser transportada per l’aire en petites gotes i inhalada per les persones. Val a dir que la via de transmissió de la Legionel·la es aèria i no s’ha demostrat que existeixi cap risc  d’ emmalaltir en beure aigua contaminada per Legionel·la. 

En conseqüència,  seran instal·lacions de risc en relació amb la legionel·la totes aquelles que,  procurant condicions d’anidament adequat per a aquesta, fonamentalment aigua estancada o retinguda a temperatura de 25-45ºC i especialment en presencia de brutícia, produeixin aerosols que puguin ser inhalats per les persones. Per això es recomana fer controls en torres de refrigeració, condensadors d’evaporació,  aparells de refredament de evaporació, humidificadors, sistemes de distribució d’aigua calent sanitària, banys de bombolles, etc.



¿EN QUINS LLOCS SURGEIG LA BACTERIA?
:
En general en les gotes d’aigua a una temperatura entre 20 y 40 ºC.
 Torres de refrigeració d’edificis per a l’aire condicionat
Sistemes de humidificació, comercial i domèstic.
Conduccions d’aigua calent i xarxa.
Fonts publiques.
Altres sistemes de circulació d’aigua calent - tèbia.

MESURES PREVENTIVES I DE CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI.

El Reial Decret 865/2003, de 4 de Juliol pel que s’estableixen els criteris higiènics sanitaris per a la prevenció i control de la Legionel·losi, pretén evitar les condicions que afavoreixen la colonització i multiplicació de la Legionel·la, com són les temperatures adequades par al seu creixement, l’estancament de l’ aigua i l’acumulació de substrats. Alhora que proposa l’adopció d’ aquestes mesures en instal·lacions i edificis no associats prèviament con casos de legionel·losi i es basa en l’aplicació de dos principis fonamentals:

1. Eliminació de zones brutes mitjançant un bon disseny i manteniment de les instal·lacions.
2. Control de la temperatura de l’aigua i desinfecció continua de la mateixa par  evitar les condicions que afavoreixen la supervivència i multiplicació del microorganisme.

Les mesures preventives generals que a continuació es detallen, s’ aplicaran tant en la fase de disseny com de manteniment en tots els equips i edificis.   En la fase de disseny de la xarxa d’aigua sanitària es tindrà en compte que la xarxa interna d’aigua potable garanteixi la total estanqueïdat , aïllament i la correcta circulació de l’aigua, evitant especialment el seu estancament.
La temperatura de l’aigua en el circuit d’aigua freda haurà de ser inferior a 20 ºC, i en el circuit de l’aigua calent la temperatura no haurà de ser inferior a 50 ºC en el punt més allunyat del circuit o en la canonada de retorn a l’acumulador. Tanmateix la instal·lació haurà de permetre que l’aigua assoleixi una temperatura de 70 ºC. D’igual manera, els equips hauran de ser accessibles per a la seva neteja, desinfecció i pressa de mostres. Finalment, s’estableix que els materials utilitzats hauran de ser susceptibles de desinfecció, per la qual cosa s’evitaran els que afavoreixin el creixement de microorganismes.

Les torres de refrigeració y condensadors evaporatius estaran ubicats de manera que se redueixi al mínim el risc d’ exposició de les persones als aerosols. A aquests efectes se hauran d’ubicar en llocs allunyats de les persones, protegint preses d’ aire condicionat i finestres. Els materials hauran de resistir l’ acció agressiva dels desinfectants per així evitar la corrosió. I, finalment, també hauran de ser dissenyat de manera que siguin fàcilment accessibles per a la seva inspecció, neteja, desinfecció i presa de mostres.