Aus
L

es aus com a plagues urbanes.

Colomes
Cotorres
Gavines
Estornells
Problemes associats a les plagues d’ aus:

Vectors de malalties zoonótiques.

Consum d’ aliments de les escombraries.

Brutícia conyuntural que conporta la pluja produint accidentes, la textura  de la femta es molt relliscosa.

Brutícia  residual degrada el paisatge urbà , ja que l’acidesa de les femta destrueixen escultures, façanes...

Es col·loquen i aniden en els edificis, causant insalubritat dels mateixos conseqüència dels ectoparásits dels nius (forats de les cases) estralls en l’ entorn i embrutant façanes, parets, cotxes i persones. Obturació de canonades i aigüeres.
.
Molèsties i deteriorament a causa de femta.
Obturació de aigüeres i canonades.
Afecten a la vegetació per excessiva acidesa dels excrements.
Alteració dels sistemes autòctons.
Vols intimidadors amb episodis d’ atacs.(Gavines).
Depredació d’ocells. (Gavines).
Soroll.
Aquestes aus a més causen danys materials en façanes, collites, edificis. Comporten problemes a la salut pública trametent malalties
Exemple de les colomes:
Les colomes son considerades com a rates voladores.
La coloma és una de les espècies urbanes més familiars en el nostre entorn. En les ciutats s’alimenten principalment de deixalles de l’activitat humana.



Les colomes construeixen  els nius tot aprofitant qualsevol material, des de els seus  propis excrements, branques, clips, fill ferro o fins i tot esquelets d’altres colomes mortes.

A les zones rurals viuen a prop de granges d’ animals i  magatzems de gra.
A l’àmbit urbà les agrada congregar-se per centenars, (agrupant-se també durant el vol).
Les encanten els edificis grans i molt alts, (herència del seus origen quan vivien en gran penya-segats).
Canvien l’àmbit silvestre pel urbà, perquè en aquest últim troben  tot   el que necessiten per a poder viure i procrear-se, n’és un medi que els ofereix menjar (escombraries), aigua (fonts públiques), llocs on instal·lar-se a viure (edificis).

Les colomes són monògames, és a dir:  tenen parella estable. Un cop s’ aparellen, la femella posa els ous als 12 dies, tenint de 2- 4 cries i el nombre de postes  anyals  és de 6 - 11. Als 4 - 6 dies les cries abandonen el niu i ja són fèrtils als 4 mesos. Una parella donaria lloc a 74,6 parelles any.

A la primavera i a la tardor és quan tenen més capacitat reproductiva. En estat salvatge poden viure uns 15 anys i en les ciutats rarament viuen més de 5 anys.

Aquestes aus a més causen danys materials en façanes, collites, edificis, comporten problemes a la salut pública, transmetent malalties com per exemple:

Histoplesmosis

Una malaltia respiratòria provocada per un fong anomenat Hiptoplesma Capsulatum, que es diposita en tots els excrements i és transportat pel vent. Això pot comportar un risc especialment per a las canalla.

Ornithosis

Pseudo-Virus molt difícil de detectar i que pot ser transmet per les colomes sense que a elles se’l manifesti.

Salmonel.losis (Salmonella tiphurium)

Es transmet mitjançant la contaminació dels aliments. La bactèria Salmonela es  pot trobar en els seus  excrements.

També les colomes s’ han vist implicades en malalties contagioses per al ésser humà com per exemple la Gastroenteritis, Criptococosis (fong que també pot comportar una Meningitis crònica), Encefalitis i Pseudotuberculosis.